Apendice:Fonologia de la Noeuva Ortografia Lombarda in dialet bergamasch
Questa pagina del Wikizzionari chì l'è scrivuda in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |
Grafema | Fonologia | Esempi |
---|---|---|
a | /a/ | vall |
b | /b/ /p/ in fin de parola |
basell gob |
c | /t͡ʃ/ denanz de e, i o in fin de parolla de poeu de consonant /k/ denanz de a, o, oeu, u o qualsessia consonant |
ciciarada
can |
ch | /k/ denanz de e, i e in fin de parola | chichera |
cc | /t͡ʃ/ in fin de parola (anca de poeu de consonant per i plural di parolle che al singolar i finiss con "t" o d") |
toeucc lombarcc |
d | /d/ /t/ in fin de parola ∅ intravocalica infra "a" e "i" /t͡ʃ/ in fin di participi passad plural, /t/ in fin di participi passad singolar |
dent mond radis mangiad |
e | /e/ /ɛ/ -er a se pronunzia minga in fin de parola di verb al moeud infinid de la 3^coniugazzion |
temp vegg vesser |
f | /f/ | fioeul |
g | /d͡ʒ/ denanz de e, i
/ɡ/ denanz de a, o, oeu, u o qualsessia consonant |
giustizzia
longa |
gh | /ɡ/ denanz de e, i /k/ in fin de parola |
ghell
lagh |
gg | /d͡ʒ/ in fin de parola | oeugg |
gn | /ɲ/ | tegnì |
h | ∅ (ocio: a se dopra semper denanz a tute i vos del verb higa/viga) | gh'hoo |
i | /i/ /j/ de poeu de consonant prima de vocal ∅ in tra sc, sg, s'c, s'g, g, c e vocal |
intregh aria ciamà |
j | ∅ intravocalica infra "e" e "a" oeu
/j/ |
fameja majà |
l | /l/ | lassà - pedrioeul |
ll | /ll/ in mez a la parola /l/ in fin de parola (a se scriv la "l" dopia quand che l'acent l'è sora l'ultima sillaba e la vocal prima l'è curta) |
balla basell |
m | /m/
∅ denanz de consonant a l'ultima sillaba quand che la gh'hà su l'acent |
mur
temp |
n | /n/
∅ denanz de consonant a l'ultima sillaba quand che l'acent l'è sora l'oltima sillaba (foeura che despoeu de /ɛ/) ∅ in fin de parola quand che l'acent l'è sora l'oltima sillaba /ŋ/ in final de parola quand che l'acent l'è minga sora l'oltima sillaba o denanz di consonant velar /k/ e /ɡ/ |
fomna
sgent - (vend) confin fulmen - conca |
nn | /n/ semper a la fin de la parola | dann |
o | /o/ /ɔ/ /u/, |
ombrella fò colpa |
oeu | /ø/ opur /œ/ a segonda de la parlada del sit | poeu |
p | /p/ | pas |
q | /k/ denanz de u + vocal | quarcià |
r | /r/
/:/ o /r/ in fin de parola de poeu de /o/ -er a se pronunzia minga in fin de parola di verb al moeud infinid de la 3^coniugazzion |
tera dolor vesser |
rr | /r/ - vocal prima curta | carr (vs. car) |
s | /s/ al principi de parola, /h/ in di val bergamasche e a Berghem de sora /z/ intravocalica /s/ o /z/ in fin de parola |
sora roeusa radis |
ss | /s/ | ross |
sc | /s/ o /ʃ/ a segonda de la parolla denanz de e, i /s/ in fin de parolla |
scernì rosc |
s'c | /ʃt͡ʃ/ | mes'cià |
sg | /ʒ/ denanz de e, i di volte rare al center de la parola | sgioven |
s'g | /ʃd͡ʒ/ | s'giafon |
t | /t/ | mont |
u | /y/
/w/ de poeu de <q> |
cuna aqua |
v | ∅ in principi de parola despoeu de vocal (/v/ in prinicipi de parola despoeu de consonant)
/f/ in fin de parola v intravocalica infra "a" e "o", "i" e "i", "a" e "a", "o" e "o", "u" e "u" ∅ intravocalica in di alter casi |
varda
aproeuv tavol- schivi rivà - laver- diventà |
z | /s/ despoeu de consonant /z/ intravocalica o in fin o principi de parola (o anca /s/ in fin de parola) |
forza ghez |
zz | /s/, /h/ in di vall bergamasche e a Berghem de sora | mazzà |