Apendice:Fonologia de la Noeuva Ortografia Lombarda in dialet bergamasch

Lombard Questa pagina del Wikizzionari chì l'è scrivuda in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Grafema Fonologia Esempi
a /a/ vall
b /b/

/p/ in fin de parola

basell

gob

c /t͡ʃ/ denanz de e, i o in fin de parolla de poeu de consonant

/k/ denanz de a, o, oeu, u o qualsessia consonant

ciciarada

can

ch /k/ denanz de e, i e in fin de parola chichera
cc /t͡ʃ/ in fin de parola
(anca de poeu de consonant per i plural di parolle che al singolar i finiss con "t" o d")
toeucc
lombarcc
d /d/

/t/ in fin de parola

∅ intravocalica infra "a" e "i"

/t͡ʃ/ in fin di participi passad plural, /t/ in fin di participi passad singolar

dent

mond

radis

mangiad

e /e/

/ɛ/

-er a se pronunzia minga in fin de parola di verb al moeud infinid de la 3^coniugazzion

temp

vegg

vesser

f /f/ fioeul
g /d͡ʒ/ denanz de e, i

/ɡ/ denanz de a, o, oeu, u o qualsessia consonant

giustizzia

longa

gh /ɡ/ denanz de e, i

/k/ in fin de parola

ghell

lagh

gg /d͡ʒ/ in fin de parola oeugg
gn /ɲ/ tegnì
h ∅ (ocio: a se dopra semper denanz a tute i vos del verb higa/viga) gh'hoo
i /i/
/j/ de poeu de consonant prima de vocal

∅ in tra sc, sg, s'c, s'g, g, c e vocal

intregh
aria
ciamà
j ∅ intravocalica infra "e" e "a" oeu

/j/

fameja

majà

l /l/ lassà - pedrioeul
ll /ll/ in mez a la parola

/l/ in fin de parola (a se scriv la "l" dopia quand che l'acent l'è sora l'ultima sillaba e la vocal prima l'è curta)

balla

basell

m /m/

∅ denanz de consonant a l'ultima sillaba quand che la gh'hà su l'acent

mur

temp

n /n/

∅ denanz de consonant a l'ultima sillaba quand che l'acent l'è sora l'oltima sillaba (foeura che despoeu de /ɛ/)

∅ in fin de parola quand che l'acent l'è sora l'oltima sillaba

/ŋ/ in final de parola quand che l'acent l'è minga sora l'oltima sillaba o denanz di consonant velar /k/ e /ɡ/

fomna

sgent - (vend)

confin

fulmen - conca

nn /n/ semper a la fin de la parola dann
o /o/
/ɔ/

/u/,

ombrella

fò

colpa

oeu /ø/ opur /œ/ a segonda de la parlada del sit poeu
p /p/ pas
q /k/ denanz de u + vocal quarcià
r /r/

/:/ o /r/ in fin de parola de poeu de /o/

-er a se pronunzia minga in fin de parola di verb al moeud infinid de la 3^coniugazzion

tera
dolor
vesser
rr /r/ - vocal prima curta carr (vs. car)
s /s/ al principi de parola, /h/ in di val bergamasche e a Berghem de sora

/z/ intravocalica

/s/ o /z/ in fin de parola

sora

roeusa

radis

ss /s/ ross
sc /s/ o /ʃ/ a segonda de la parolla denanz de e, i
/s/ in fin de parolla
scernì
rosc
s'c /ʃt͡ʃ/ mes'c
sg /ʒ/ denanz de e, i di volte rare al center de la parola sgioven
s'g /ʃd͡ʒ/ s'giafon
t /t/ mont
u /y/

/w/ de poeu de <q>

cuna

aqua

v ∅ in principi de parola despoeu de vocal (/v/ in prinicipi de parola despoeu de consonant)

/f/ in fin de parola

v intravocalica infra "a" e "o", "i" e "i", "a" e "a", "o" e "o", "u" e "u"

∅ intravocalica in di alter casi

varda

aproeuv

tavol- schivi

rivà - laver- diventà

z /s/ despoeu de consonant

/z/ intravocalica o in fin o principi de parola (o anca /s/ in fin de parola)

forza

ghez

zz /s/, /h/ in di vall bergamasche e a Berghem de sora mazzà