Apendice:Fonologia de la Noeuva Ortografia Lombarda in dialet milanes

Lombard Questa pagina del Wikizzionari chì l'è scrivuda in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Te podet trovà 'sti contegnud chì anca in → ingles, Italian
Grafema Fonologia Esempi
a /a/ articioch
b /b/

/p/ in fin de parola

basell

goeub

c /t͡ʃ/ denanz de e, i o in fin de parolla de poeu de consonant

/k/ denanz de a, o, oeu, u o qualsessia consonant

ciciarada

can

ch /k/ denanz de e, i e in fin de parola chichera
cc /t͡ʃ/ in fin de parola
de rar in mez a la parolla per di reson de derivazzion
tucc
laccet
(derivad de lacc)
d /d/

/t/ in fin de parola
/ː/ in fin di participi passad...opur...
/i/ in fin di participi passad in 'na quai varianta foeura Milan

dent

mond
mangiad

e /e/
/ɛ/

Ø per i plurai feminil
-er a se pronunzia minga in fin de parola di verb al moeud infinid de la 3^coniugazzion

temp

insema
montagne
vesser

f /f/ fioeul
g /d͡ʒ/ denanz de e, i

/ɡ/ denanz de a, o, oeu, u o qualsessia consonant

gesa

magon

gh /ɡ/ denanz de e, i

/k/ in fin de parola

ghell
gg /d͡ʒ/ in fin de parola;
de rar in mez, in parolle derivade
oeugg
veggia
(derivad de vegg)
gn /ɲ/ tegnì
h ∅ (ocio: a se doprà semper denanz a tute i vos del verb havé) gh'hoo
i /i/
/j/ de poeu de consonant prima de vocal

∅ in tra sc, sg, s'c, s'g, g, c e vocal
/:/ in fin di plural che al singolar i finissen con "l" de poeu de "oeu"

intregh
aria

ciamà
fioeui

j /ʎ/ infra i e a, minga semper infra e e a

/j/ in di alter casi

famija

tajà

l /l/

∅ in fin de parola de poeu de oeu

lassà

pedrioeul

ll /l/ de dent de la parolla
/l/ anca a la fin de la parolla (a la fin de la parolla se scriv la "l" dopia quand che l'acent l'è sora l'ultima sillaba e la vocal prima l'è curta)
balla

basell

m /m/

prima de consonant ligada, nasalizzazion de la vocal

mur

comprà

n /n/

In final de parola o prima de consonant ligada, nasalizzazion de la vocal (can [kãː]))
(foeura che per la particola pronominal "en" in forma de sufiss de poeu de "e" e i sufiss di verb)
/ŋ/ denanz di consonant velar /k/ e /ɡ/

nivola

mont

parlamen
conca

nn /n/ - in fin de parolla
de rar in mez a la parolla per di reson de derivazzion
dann
anniversari
(derivad de "ann")
o /ɔ/

/u/, /o/

comod

tosa

oeu /ø/ poeu
p /p/ pas
q /k/ denanz de u + vocal quatà
r /r/

(/ː/ di volte in fin de parola de poeu de "e" (senter [senˈteː])
-er a se pronunzia minga in fin de parola di verb al moeud infinid de la 3^conjugazzion

ceregh

senter

vesser

rr /r/ - vocal prima curta carr (vs. car)
s /s/ al principi de parola

/z/ intravocalica o in fin de parola

setàss

nas

ss /s/ fuss
sc /t͡ʃ/ - denanz de e, i scernì
s'c /ʃt͡ʃ/ mes'c
sg /d͡ʒ/ denanz de e, i la pupart di volt e comunque semper in principi de parola

/ʒ/ denanz de e, i di volte rare al center de la parola
/d͡ʒ/ o /ʒ/ in fin de parolla a segonda de la parolla (pussee despess /ʒ/)

sgiornada

resgiora
lavesg / lesg

s'g /ʃd͡ʒ/ s'giafon
t /t/ tolin
u /y/

/w/ de poeu de <q>

cuna

aqua

v /v/

∅ intravocalica infra a e o, o e a, o e e, u e i

vun

tavol
Mantova
ruvina

z /s/ o /z/ a segonda de la parolla al principi de parola o de poeu de consonant

/z/ intravocalica o in fin de parola

zuca

mez, ghez

zz /s/ mazzà