PAGINA PROPOSTA : -ism

La pagina l'è stada tegnuda


La votazzion la gh’havaria de tœù denter anca i sufiss -rn, -ln, -rm, -lm, -rl et similia desgià che a insubissen l’istess problema, o ben che a inn tute di lombardizazzion improprie de dubia provegnenza e de parnonzia defizzila. Tradizzionalment, i consonant cluster che fenissen per consonant dentala nasala o liquida inn minga parnonziabii in lombard quand che a inn a la fin de una parolla; per indolzì quei situazzion chì, de solit ghe se dœuvra una vocal eufonega de una quaj sorta, despess doperada o a la fin de la parolla o in mez al consonant cluster midem per riessì a dìll (esempi: MI: inverna, BG: inveren; MI: sgerla, BG: sgerel, etc.). Ol resultad de cavà quell fenomen chì completament l’è che ol parlant el saria sforzad a picàgh denter almanca un schwa in de una quaj banda, che l’è nò un quajcoss che el gh’havaria de suzzeder in lombard – nò in quell che a cognossi mì, per ol manch. De sora pu, quell sufiss chì el representa un tentativ de lombardizà un sufiss talian quand che ol sufiss lombard s’cet e lesgitem el ghe saria sgiamò: -esim. --Laurbereth ☛ ✉ ☚ 12:10, 28 Lui 2023 (CEST)[rispond]


La votazzion l'è dervida el 28 Lui 2023 10:10, se nissun l'è contra e l'ha vodad almanch vun de là de quell che l'ha propost el scancellament, a termin del regolament (Wikizzionari:Pagine de scancellà) la pagina la sarà scancellada despoeu de 30 dì.

Domà i utent con Wikizzionari:Dirit de voto i poden votà.

Scancellà modifega

  • Ho mia capii on po de ropp:
- «i consonant cluster che fenissen per consonant dentala o liquida inn minga parnonziabii in lombard»: de consonat dental in lombard in pradega ga n'è no, se tegnom fora [θ] e [ð] de 'n quai dialett desperduu;
- se a parlom de "alveolar", 'mè [n] [t] [d], alora a gh'emm parol 'mè "curt" (liquida + "alveolara");
- «ol parlant el saria sforzad a picàgh denter almanca un schwa in de una quaj banda, che l’è nò un quajcoss che el gh’havaria de suzzeder in lombard»: ma l'è propi quell ch'al l'è susseduu, parché chela vocala eufonega lì l'era propi oni schwa.
--Stévan (ciciarade) 20:32, 29 Lui 2023 (CEST)[rispond]
@Laurbereth: Mi a son minga prategh de quest quistion chì de lengua. L'unica roba che vedi l'è che in sul Cherubini finissen tute in -ismo. La question a quell ponto chì l'è se 'l schwa el gh'ha de vesser pronociad a la fin e se el schwa el gh'ha de vesser rapresentad cont ona letera. Diversament se 'l schwa l'è de minga parnonzià opur el gh'ha de vesser minga rapresentad cont ona letera alora -ism l'è de tegnì. --Gat lombard (ciciarade) 20:43, 29 Lui 2023 (CEST)[rispond]
@Stévan: "«ol parlant el saria sforzad a picàgh denter almanca un schwa in de una quaj banda, che l’è nò un quajcoss che el gh’havaria de suzzeder in lombard»" questa fras chì l'è vegnuda de indovè?--Gat lombard (ciciarade) 20:46, 29 Lui 2023 (CEST)[rispond]
@Gat lombard L'ha scrivuda luu sora chì... Stévan (ciciarade) 20:54, 29 Lui 2023 (CEST)[rispond]
@Stévan: Scuscom a credevi che la fudess ona citazzion d'on quai liber. Alora spetom cossa l'è che 'l disarà el Laurbereth a proposit.
@Stévan:. Te gh’hee reson, a se son sconfodud mì. A se referevi ai /n/ e /m/ che a bon cunt a inn nò di consonant dentai, ’me te diset tì. Magara l’è un ischwa per tì – soo nò ’me te parlet – ma in del milanes e in del bergomasch in quella situazzion chì ghe saria de dovrà un /a/ o una /e/, donca la mè osservazzion l’è che el forza ol parlant di parlade che cognossi pussee a un mecanismo forest, e seri donca adree a domandàss quant l’era lesgitem quell lavorà chì (soratut perchè me par che el vegna dovrad a nivell un poo pan lombard, almanch in sui social), desgià che el trœuvi nò in sui dizzionari vegg. --Laurbereth ☛ ✉ ☚ 21:09, 29 Lui 2023 (CEST)[rispond]
@Stévan, Laurbereth: La question l'è -ism l'è drovad di parlant o minga. Se l'è drovad di parlant per mi l'è de tegnì. L'è drovad? El User:Sciking 'l le droeuva in depertut in la wikipedia. --Gat lombard (ciciarade) 21:25, 29 Lui 2023 (CEST)[rispond]
Ma parlel per schwa lu? @Stévan: Perchè mì de schwa a parlà ghe ’n foo minga, e per dì -ism me tocaria dì /izmə/ che a l’è ’mè disevi un lavorà forest. Se el fudess minga forest inverna /aɱˈvɛːrna/ el sariss nomà invern /aɱˈvɛːrnə/, vist che l’è pu o manca l’istessa situazzion. Magara a gh’è i schwa in Tesin – pensi che l’Istevan el vegna de quei bande lì, ma pardon se l’è nò sgiust – desgià che adess a lensgi che ghe disii nomà Locarn violter per la zità, quand che a mì me vegnaria sgiamò de dì pussee Locarna. --Laurbereth ☛ ✉ ☚ 21:39, 29 Lui 2023 (CEST
@Laurbereth Ho capii... ma gh'è mia 'na regola gnanca lì, parché in di dialett ocidental ta pot trovà anca "corn" e "forn" (a ho vardaa dess l'AIS).
In su 'l schwa: incoo ol schwa comè son [ə] al gh'è puu, ma 1000 agn adree al gh'era... l'è par quell che - par esempi - l'art. det. mas. sing. incoo l'è "al-el-ol", parché l'era on [əl] che poo l'ha ciapaa son difarent quand che [ə] l'è desparii (istess a "de/da", "per/par", "denter"/"dentar", "en/on/un").
La vocal che l'era gnuda foo in "coren" l'era on schwa che i parlant i era butaa dent parché sonava mei, l'era mia 'na roba "foresta". --Stévan (ciciarade) 22:01, 29 Lui 2023 (CEST)[rispond]
@Laurbereth "Locarn" a sa dis insì anca a Comm e a Milan, parchè mì ho mai sentii nissun ciamala "Locarna" o "Locaren"... A so mia se - ai temp - a ga sa meteva dent on schwa anca lì, ma quell ch'a sussed incoo l'è che la vocala prima la sa slonga: /lu'ka:rn/. -- Stévan (ciciarade) 06:32, 30 Lui 2023 (CEST)[rispond]
@Stévan: anca mì ghe slonghi la vocal, però me vegnaria de dì pussee /luˈkɑːrna/ che gnanca /lu'ka:rn/, ’me disevi sgiamò. A bon cunt Paderno Dugnano a l’è Paderna anca lu, e nò nomà Padern. Magara l’è nomà una diferenza che gh’hem mì e tì in di nostre manere d’esprimes. Per mì i situazzion che te diset sarien pussee un /ˈpadɛr/ (o /ˈpadɑr/ al massem), che nanca un ipotetegh /ˈpadər/ (hoo cambiad l’esempi perchè per mì ‘denter’ lè nomà /dẽːt/). Intuitù del rest, el gh’ha propri sens che l’evoluzzion del fenomen la saja staita quella te diset tì, però mì ciaramant ghe disevi che l’era ‘forest’ per la mè manera de parlà adess, anca se mangara 1000 agn indree anca quest chì el podaria vesser istait un lavor lombard anca lu. --Laurbereth ☛ ✉ ☚ 11:33, 30 Lui 2023 (CEST)[rispond]
@Laurbereth, lassa perd [a] vs [ɑ], ch'i è alofon de /a/... anca mì disi [ɑ:].
Par mì a gh'è nissun problema a mett insema /rn/, parché i è tutt e duu alveola; e l'è mia ona "taianada", parchè /lu'ka:rn~ɛ:rn/ a gh'è anca in sul AIS (mapa 12)... a ma par ch'a semm dree sercà de trà foo ona regola de 'n fenomen ch'al è mia regolar. Stévan (ciciarade) 13:07, 30 Lui 2023 (CEST)[rispond]
@Stévan: nò, ma mì seri dree a parlà de l’[a] a la fin de la parolla, e minga de l’[ɑ] inanz a la erra. A bon cunt, mì ol lombard alpin el cognossi minga inscì ben, e savevi nò che quell fenomen chì l’era devers lì de violter. Magara quand ch’a serv se podarà domandà a tì in futur, se te see disponibel (gh’hem minga tanta sgent de la Sguizzara). Se la vostra parnonzia local l’è ‘Locarn’ a l’è lesgitima e minga de zert una tajanada. Fem inscì, se, a la fin de la votazzion, a se decidarà de tegnì ol sufiss pœudom metegh che l’è tesines. --Laurbereth ☛ ✉ ☚ 14:07, 30 Lui 2023 (CEST)[rispond]
@Laurbereth L'è istess... [ɑ] l'è sempar on alofon de /a/, l'è mia 'n fonema.
E varda che mì parli no "alpin": "Locarn" sa dis de Milan fin a Belinzona, ma in di band de Locarn i dis 'na roba 'mè /lu'kɛ:rn/. -- Stévan (ciciarade) 16:32, 30 Lui 2023 (CEST)[rispond]
Per intanta hoo votad per tegnì ma podariss mudà idea al scovrì che -ism l'è minga drovad di parlant. Quell che vedi l'è che l'è trop spantegad in la Wikipedia. --Gat lombard (ciciarade) 22:01, 29 Lui 2023 (CEST)[rispond]
Se incoeu el schwa el gh'he pu, alora -ism l'è de tegnì. --Gat lombard (ciciarade) 22:08, 29 Lui 2023 (CEST)[rispond]
L'è mia che i schwa i gh'è puu (in "dentar/denter" la vocal la gh'è ancamò), ma i ha domaa ciapaa son difarent in di vari dialett... in di parol che finissan in -ism al gh'è no parché i è parol modern, che i è gnuu dent in del lombard de 'l taian. Stévan (ciciarade) 22:28, 29 Lui 2023 (CEST)[rispond]
@Stévan: la quistion l’era partida fœura anca adree ai nœuve regole in sui parolle italiane che se serom dait un quaj dì inanz, indova hem decidud de azzetà pu i talianismi rezzent minga lombardizad in sul Wikizzionari e de scancellà – indova el serv – i ‘lombardizazzion libare’ che podarien insubì un quaj problema. In quell cas chì, in sui dizzionari (anca vegg), te ghe trœuvet l’italian -ismo che l’è ben atestad, e pœu ghe saria ol sufiss lombard natural che l’è -esim; -ism l’hoo nò trovad. Donca, la quistion la feniva propri denter in di situazzion che hevem descutid fœura quand che hem fait su ol regolament per quei robe chì che disi. --Laurbereth ☛ ✉ ☚ 11:33, 30 Lui 2023 (CEST)[rispond]
@Gat lombard: l’oservazzion l’era de facc pu o manca quella lì – ol sufiss el me forza a fà un son che el gh’è nò in del mè parlà nomà per dìll e, forsi, l’è minga una lombardizazzion propri inscì ladina ’me la gh’havaria de vesser. --Laurbereth ☛ ✉ ☚ 11:33, 30 Lui 2023 (CEST)[rispond]
  • Mi me par che sem dree a ignorà secoi de evoluzzion de la lengua lombarda e di lengov gall-italeghe in general. Se anca voeulom tratà -ism 'me "iperlombardism" (e comunque l'è la forma standard in piemontes, minga in chines), la forma -ismo l'è atestada ben benon, per esempi in l'Arrighi e in del Cherubin. Chi l'è che 'l disaria socialesim, liberalesim, autesim, alcolesim, ma anca turesim o prganesim? --Sciking (ciciarade) 22:33, 1 avo 2023 (CEST)[rispond]
    @Sciking: scusem per respondet tard, ma t’hoo lensgiud indomadess. Coma hoo sgiamò deit, ol problema che ghe vedi con quell sufiss chì in particolar el revarda la sò presonta parnonzia; el fat che el saja una lombardizazzion nassuda nomà de un quaj ann l’è nò un gross problema indeperlù (per mì). A sont anca a favor di lombardizazzion indova serven.
    Ol sufiss -ismo el ven tratad separatament, e el vegnarà sgiamò marcad ’me un italianismo storegh minga lombardizad per via di regole in sui italianismi che se sem dait una quaj semana indree. Intuitù de -esim, l’è ciar che el vegna nò dovrad al dì d’incœu, ma zò el cambia minga che el saja la forma orisgenal del sufiss che la s’è evoluda adree a la lengua naturalment e che, forsi, saria bell redescovrì ’me tante olter parolle che gh’hem chichinscì.
    De tute i manere, se se decidarà de tegnì ol sufiss – pensi de sì a quell pont chì – ghe insegnaroo i bande che el menzionava Stevan ’me ipotetega provegnenza, desgià che me par de capì che i problema de parnonzia che hevi insebid inn nò una grossa roba de delù. --Laurbereth ☛ ✉ ☚ 19:26, 6 avo 2023 (CEST)[rispond]

La votazzion l'è stada sarrada --Gat lombard (ciciarade) 22:30, 27 avo 2023 (CEST)[rispond]