mangià
► Locuzzion con "mangià"
mangià - scrivud con la Noeuva Ortografia Lombarda- dialet: MI-
→ Verb de la 1^ coniugazzion - regolar - transitiv - ausiliari: havé (in lombard ocidental, oriental e alpin)/havégh (in bressan)
- Coniugazzion ►►► varda Come coniugà i verb regolar
- mandà sgiò (del mangià)
Parolla | Ortografia | Dialet |
---|---|---|
mangià (1) magnà (2) majà (3) | Noeuva Ortografia Lombarda | (1) MI- (2) MI- (3) Lagh-Br- |
mangià (1) magnà (2) | Milanesa classica | (1-2) MI- |
? ► | Scriver Lombard | - |
- man | già
la gh'è nò l'etimologia; se te voeulet, tàcheghela
- Circolo Filologico Milanese (2018). Dizionario Milanese. Antonio Vallardi, pag. 117, 115 (→ magnà). ISBN 978-88-6987-846-6. MI-
- Francesco Cherubini, Vocabolario milanese-italiano, 1841, Vol. 3 pag. 18 MI-(arc.)
mangià m (pl: mangià) - scrivud con la Noeuva Ortografia Lombarda - dialet: MI-
come 'l verb ► varda de sora
come 'l verb ► varda de sora
sing/pl: come 'l verb ► varda de sora
la gh'è nò l'etimologia; se te voeulet, tàcheghela
a gh'è nò i riferiment; se te voeulet, tàcheghei