Apendice:Come voltà in Noeuva Ortografia Lombarda el dialet bergamasch scrivid con l'ortografea del Ducad
![]() |
Questa pagina del Wikizzionari chì l'è scrivuda in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |
Te podet trovà 'sti contegnud chì anca in → Italian |
1. Fàgh i cambiament ai parolle inscì come descrivud in de la tabella chì de sota
modifegamodifiche fondade sora la gramatica | modifiche fondade sora la pronuncia in dialet bergamasch | acent in mez a la parola de toeu via | modifiche fondade sora la pronuncia in di alter dialet | domà un cambi del segn grafich |
Letera in ortografea del Ducad |
Pronuncia IPA | Trasformazzion in Noeuva Ortografia Lombarda |
Esempi | |
---|---|---|---|---|
A a | [a] | l'è istèss | gat → gat | [gat] |
à | [a] a la fin de la parolla | l'è istess | cà → cà | [ca] |
[a] a la fin de la parolla (nom maschil, quasi semper, in particolar quei che in lombard ocidental se pronuncia [an] o [ã:] e i finissen con an ) | à → an | cà → can | [ca] | |
[a] in mez a la parolla | à → a | càles → cales | ['kalez] | |
aa, àa | [a:] | aa → ava | caal → cavall | [ca'al] |
B b | [b] [p] a la fin de la parolla |
l'è istess | bèl → bell
piomb → piomb |
[bɛl] [pjump] |
C c | [tʃ] denanz a i,e [k] denanz ai alter letere |
l'è istess | cèss →cess
cavrér → cavrer |
[tʃɛs] [ka'vrer] |
cc | [tʃ] a la fin de la parolla | l'è istess | lacc → lacc | [latʃ] |
[tʃ] a la fin de la parolla (participi passad) | cc → d * | facc → fad
(* facc l'è una forma permetuda) |
[fatʃ] | |
D d | [d] [t] a la fin de la parolla |
l'è istess | danér → daner | [daner] |
E e | [e] | l'è istess | mel → mel | ['mel] |
E è | [ɛ] | è → e | cèss → cess | [tʃɛs] |
[ɛ] (a la fin de la parolla) | l'è istess | cafè → cafè | [ca'fɛ] | |
E é | [e:] | é → ee | ||
[e] (in quei casi chì in del dialet ocidental a se pronuncia [en]) | é → en | sibè →siben | [si'be] | |
[e] intravocalica | é → e | danér → daner | [daner] | |
ee, ée | [e:] | ee → eve | deentà → deventà | [deen'ta] |
F f | [f] | l'è istess | fabrica → fabrica | ['fabrica] |
G g | [ʤ] denanz a "i", "e" | l'è istess | giustissia → giustizzia | [ʤysti'sja] |
[g] in di alter cas | l'è istess | gal → gall | [ʤal] | |
(quand che i esisten di dialet lombard, de solit orientai, indove che se pronuncia [z] o [ʒ] - di volte in d'una variant del dialet bergamasch medesim
despess el capita denanz a "io", "iu", "ia", "ieou" con la "i" minga acentada) |
g → sg | giornada → sgiornada | [ʤur'nada] | |
gn | [ɲ] | l'è istess | campagna → campagna | [kam'paɲa] |
H h | ∅ | l'è istess | ||
i | [i] minga acentada prima de vocal | l'è istess | inàcc → inancc | [i'na:tʃ] |
[j] intervocalica | i → j | póia → poja | ['puja] | |
[j] o [i] tra consonant e vocal | l'è istess | piöv → pioeuver | ['pjøv] | |
ì | [i] (nom maschil, quasi semper, in particolar quei che in lombard ocidental se pronuncia [in] o [ĩ:] e i finissen con in ) | ì → i | confì → confin | [con'fi] |
[i] | ì → i | |||
ï | [i] | ï → ih | scïa → scihà | [ʃi'a] |
J j | [j] | l'è istess | ||
k | [k] | l'è istess | ||
L l | [l] | l'è istess | galina → gallina !!
[de cavezzà] |
[ga'lina] |
[l] a la fin de la parolla con vocal curta acentada prima | l → ll | bèl → bell | [bɛl] | |
M m | [m] | l'è istess | za'mò → sgiamò | [za'mɔ] |
N n | [n] | l'è istess | campanin → campanin | [kanpaˈnin] |
[n] a la fin de la parolla con vocal curta acentada prima | n → nn | |||
O o | [o] | l'è istess | noember → november | [no'ember] |
[o:] (a la fin d'una quai vos verbal con l'acent sora l'ultima letera) | o → oo | ho → hoo | [ho:] | |
Ò ò | [ɔ] | ò → o | nòst → nost | [nɔst] |
ó | [o] | ó → o | negót → negot | [ne'got] |
Ö ö | [ø], [ø:] | ö → oeu | ancö → ancoeu | [an'kø:] |
P p | [p] | l'è istess | paja → paja | ['paja] |
Qu qu | [kw] | l'è istess | quàder →quader | ['kwader] |
R r | [r] | l'è istess | quàder →quader | ['kwader] |
s | [s] al principi de la parolla (per sc, sg varda de sota) | l'è istess | sólet → solet | ['so:let] |
[z] intravocalica in mez a la parolla se l'è minga dopia e in ortografia milanes a se scrivariss z - pronuncia [dz] in comasch
(foeura che denanz a "ci" o "gi" ► varda de sota) |
s → z | aüturisà → autorizà | [awturi'za]; | |
[z] intravocalica in mez a la parolla se l'è minga dopia e in ortografia milanesa a se scrivariss s - pronuncia [z] in dialet comasch
(foeura che denanz a "ci" o "gi" ► varda de sota) |
l'è istess | asilo → asilo | [a'zilo] | |
despoeu de consonant (de solit) | l'è istess | diers → divers | [di'ɛrs] | |
despoeu de n (quand che in dialet comasch a se pronunciariss [ts] e/o in ortografia milanesa a se scrivariss z) | s → z | sansiù → sanzion | [san'sjun] | |
denanz a i o e, quand che i esisten di dialet lombard, de solit ocidentai, indove che se pronuncia [ʃ]) | s → sc | seresa →sceresa | [sceresa] | |
denanz a, quand che i esisten di dialet lombard, de solit ocidentai, indove che se pronuncia [ʃ]) | s → sci | sà →scià | [scià] | |
ss | [s] | l'è istess | assé → assee | [a'se:] |
[s] (quand che in dialet comasch a se pronunciariss [ts] e/o in ortografia milanesa a se scrivariss z) | ss → zz | valütassiù → valutazzion | [valyta'sjun] | |
Sc sc | [ʃ] denanz a "i" o "e" o a la fin de la parolla [sk] in di alter casi |
l'è istess | scincatèl → scincatell | [ʃincatɛl] |
S-c s-c | [stʃ] | s-c → s'c | s-ciòp → s'ciop | [stʃɔp] |
Sg sg | [ʒ] | l'è istess | sgiunfà →sgionfà | [ʒun'fa] |
T t | [t] | l'è istess | tèra → terra | ['tɛra] |
[t] a la fin de la parola domà per i participi passad | t → d | scoprit → scoprid | [sko'prit]] | |
U u | [u] | u → o | pura → pora | ['pura] |
[w] in di ditongh o despoeu de q | l'è istess | aqua → aqua | ['akwa] | |
ù | [u] (nom maschil e feminil, quasi semper, in particolar quei che in lombard ocidental se pronuncia [un] / [ũ:] / [on] [õ:] e i finissen con on ) | ù → on | rivolüziù → rivoluzion | [rivolu'sju] |
[u] | ù → o | |||
ü | [y] | ü → u | ü → vun | [y] |
V v | [v] [f] a la fin de la parolla |
l'è istess | öv → oeuv valùr → valor |
[ø:f]
[va'lur] |
w | [w] | l'è istess | wikissionari → wikizzionari | |
[v] | l'è istess | wikissionari → wikizzionari | ||
x | [ks] | l'è istess | ||
y | [i] [j] |
l'è istess | ||
Z z | [z] quand che gh'è nissun dialet lombard indove a se pronuncia [ʤ] | l'è istess | zàino → zaino | ['zaino] |
[z] quand che gh'è un quai dialet lombard, de solit ocidental indove a se pronuncia [ʤ] | z → sg | zuen → sgioven | ['zuen] |
2. Ona quai altra roba de sgiontà
modifega►A. Sgionta er ai verb che a l'infindi finssen con consonant
►B. Sgionta "h" denanz a tute i vos del verb higa (iga in ortografia del Ducad)
►C. I bergamasch "magnen" on poo de letere, soratut la "v".
- Dagh un'ogiada infra i vocai soratut infra "i" e "a", "a" e "e", che magara gh'è de meter dent "v" quand che la "v" l'è stada "magnada", cioè quand che in quaivun di alter dialet la ven pronunciada.
- Esempi:
- Infra "a" e "i", de rar (con la i acentada) men despess la ven magnada la "d"
- Esempi:
- Infra "e" e "a", de rar (con la é acentada) men despess la ven magnada la "j"
- Esempi:
►D. Lassa scrivud l'acent in di verb a l'infinid in forma riflessiva
- Esempi:
- In ortografea del Ducad: "ardà" → forma riflessiva "ardàs"
- In Noeuva Ortografia Lombarda: "vardà" → forma riflessiva "vardàss"
- Esempi: