Nom

lader m (pl:lader) - scrivud con la Noeuva Ortografia Lombarda - dialet: MI-

feminil ► ladra
  1. Vun che 'l roba
SingolarPluralOrtografiaDialet
lader (1)
ladar (2)
ladro (3)
lader (1)
ladar (2)
ladri (3)
Noeuva Ortografia Lombarda(1) MI-
(2) MI-(p.)
(3) ?
laderladerMilanesa classicaMI-
? ? Scriver Lombard-
    là | der

    (1) IPA: /'lader/ (dialet: MI- )
    (2) IPA: /'ladar/ (dialet: MI-(p.) )
    (3) IPA: /'ladru/ (dialet: ? )

    la gh'è nò l'etimologia; se te voeulet, tàcheghela

    (pop.) graton, (pop.) sgrafignon

    Proverbi e moeud de dì

    1. "lader de pan de mej" = "lader per bisogn"
    2. "bosard 'me on lader" = "sossenn bosard"
    3. "vesser el cap de tut i lader" = "vesser on delinquent important"
    4. "consciàss 'me on lader" = "impastrugnàss e ruvinàss i vestid per debon"
    5. "conscenza de lader" = "nissuna conscenza"
    6. "l'ocasion la fà l'om lader" = "Al prestàss de l'ocasion anca ona persona onesta la pò diventà disonesta"
    • Circolo Filologico Milanese (2018). dizionario Milanese. Antonio Vallardi, pag. 106. ISBN 978-88-6987-846-6. MI-
    • Francesco Cherubini, Vocabolario milanese-italiano, 1840, Vol. 2 pag. 333 MI-(arc.)