Lombard modifega

  Agetiv

rustega f (pl:rusteghe) - scrivud con la Noeuva Ortografia Lombarda- dialet: MI-

maschil ► rustegh
  1. (de persona) minga eleganta
  2. (de persona) minga getila in quant ai manere
  3. che la soa superfice l'è minga solia
  4. (de lavorà) minga trop curada perchè minga finida in manera precisa

   Variant

Singolar Plural Ortografia Dialet
rustega rustegh Milanesa classica MI-
? ? Scriver Lombard -

  Sillabazzion

rù | ste | ga
rù | ste | ←gh(e)

  Parnonzia

sing: IPA: /'rysteka/ (dialet: MI- )

pl: IPA: /'rystek/ (dialet: MI- )

 Etimologia / Derivazzion

la gh'è nò l'etimologia; se te voeulet, tàcheghela

  Termen correlad

rusteghezza

 Traduzzion

Lengov A - Z

 Riferiment

  • Circolo Filologico Milanese (2018). Dizionario Milanese. Antonio Vallardi, pag. 177. ISBN 978-88-6987-846-6 MI-
  • Francesco Cherubini, Vocabolario milanese-italiano, 1843, Vol. 4 pag. 83 MI-(arc.)

modifega

  Nom

rustega m (pl:rusteghe) - scrivud con la Noeuva Ortografia Lombarda- dialet: MI-

maschil ► rustegh
  1. persona che la gh'ha di manere minga bei

   Variant

Singolar Plural Ortografia Dialet
rustega rustegh Milanesa classica MI-
? ? Scriver Lombard -

  Sillabazzion

come l'agetiv ► varda de sora

  Parnonzia

come l'agetiv ► varda de sora

 Etimologia / Derivazzion

la gh'è nò l'etimologia; se te voeulet, tàcheghela

  Termen correlad

rustegona, rustegota

 Traduzzion

Lengov A - Z

 Riferiment

  • Circolo Filologico Milanese (2018). Dizionario Milanese. Antonio Vallardi, pag. 177. ISBN 978-88-6987-846-6 MI-
  • Francesco Cherubini, Vocabolario milanese-italiano, 1843, Vol. 4 pag. 83 MI-(arc.)