Apendice:Come voltà in Noeuva Ortografia Lombarda el dialet lodesan scrivud con l'ortografia lodesana

Lombard Questa pagina del Wikizzionari chì l'è scrivuda in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Te podet trovà 'sti contegnud chì anca in → Italian

1. Fàgh i cambiament ai parolle inscì come descrivud in de la tabella chì de sota modifega

modifiche fondade sora la gramatica modifiche fondade sora la pronuncia in dialet lodesan acent in mez a la parola de toeu via modifiche fondade sora la pronuncia in di alter dialet
Letera
in ortografia lodesana
Pronuncia IPA Trasformazzion in
Noeuva Ortografia Lombarda
Esempi
A a [a] l'è istèss
À à [a] in mes a la parola à → a segretàri → segretari [segre'tari]
[a] a la fin de la parola l'è istess
aa [ɒ:] [a:] (participi passad e 'na quai parola compagna de 'n participi passad [1], scrivud aa domà in di paes ch'hann ricevud l'influenza pusse forta del dialet milanes) aa → ad
B b [b] l'è istess
C c [tʃ] denanz a i,e
[k] denanz ai alter letere
l'è istess
[k] in fin de parolla c → ch pulìtic→ politich

presapòc → pressapoch

cc [tʃ] in fin de parolla l'è istess vecc → vecc [vɛ]
D d [d] l'è istess
E e [e] l'è istess
È è [ɛ] in mez a la parolla è → e
[ɛ] (a la fin de la parolla) l'è istess perchè → perchè [per'kɛ]
É é [e] in mez a la parola é → e paés → paes [pa'ez]
[e] a la fin de la parola (per i nom e i agetiv, in quell caso chì se pronuncia [er] in lombard oriental) e → er mesté → mester [me'stɛ]
[e] a la fin di verb l'è istess
[e] a la fin di alter parolle é → ee asè → assee

adrè → adree

pusé → pussee

F f [f] l'è istess
G g [g] denanz a "a", "o", "u", "ö"
[g] denanz a qualsessia consonant via che "l" e "n" (varda de sota)
l'è istess
[ʤ] denanz a "i", "e" -l'è istess, quand che i esisten minga in

di dialet indove chea se pronuncia [z] o [ʒ]

giüstizia → giustizzia [ʤy'stisja]
g → sg

(quand che i esisten di dialet lombard indove che's pronuncia [z] o [ʒ] -

despess el capita denanz a "io", "iu",

"ia", "ieou" con la "i" minga acentada)

giög→ sgioeugh [ʤø:g]
[g] minga dopia in fin de parolla g → gh médeg → médegh
gg [ʤ] in fin de parolla l'è istess
gn [ɲ] l'è istess
gl [ʎ] gl → j famiglia → famija

miglion → mijon

[fa'miʎa]

[ ]

H h l'è istess
i [i] minga acentada prima de vocal e prima de consonant che la partegna l'istessa sillaba l'è istess
[j] intervocalica i → j
[j] o [i] tra consonant e vocal l'è istess
[i] a la fin de la parolla (foeura che participi passad) l'è istess
[i] (a la fin participi passad che finissen con ai) i → it stai → stait

fai → fait

ì [i] in mez a la parolla ì → i
[i] a a fin de la parola l'è istess
ii [i:] participi passad scrivud uu domà in di paes che gh'hann ricevud l'influenza pusse forta del dialet milanes)
J j [j] l'è istess
k [k] l'è istess
L l [l] foeura che despoeu de [g] (varda de sora) l'è istess
[l] (a la fin de la parola con vocal corta acentada prima) l → ll anél → anell [a'nel]
M m [m] l'è istess
mm [m] mm → m omm → om
N n [n] l'è istess
nn [n] (vocal prima curta in fin de parolla) l'è istess
O o [o]

[ɔ]

l'è istess
Ò ò [ɔ] in mezz la parola ò → o presapòc → pressapoch
[ɔ] (a la fin de la parolla) l'è istess
Ó ó [o] ó → o füsión → fusion [fy'zjon]
Ö ö [ø], [ø:] ö → oeu incö → incoeu

föra foeura

[ĩ:kø]

['fø:ra]

Oo oo [u:] l'è istess
P p [p] l'è istess
pp [p] pp → p purtropp → purtrop
Qu qu [kw] l'è istess
R r [r] l'è istess
S s [z] in fin de parola o in mez a la parola l'è istess paés → paes

sión → fusion

[pa'ez]

[fy'zjon]

[s] per i parole che in dialet comasch e laghee o'n alter dialet se pronuncia [s] s → ss asè → assee
[s] intravocalica per i parole che dialet comasch e laghee o 'n alter dialet se pronuncia [tts] s → zz nasiunàl → nazzional [nasju'nal]
[s] despoeu de consonant per i parole indove in dialet comasch e laghee o 'n alter dialet se pronuncia [ts] s → z presidensa → presidenza [presi'densa]
[s] per i parole indove in dialet milanes, comasch, laghee o 'n quaisevoeur dialet se pronuncia [ʃ] s → sc (denanz a i o e)

s → sci (denanz a qualsessia altra vocal)

siresa → sciresa

pansa → panscia

[si'resa]

['pansa]

ss [s] l'è istess sücess → sucess [sy'tʃɛs]
Sc sc [sk] in fin de parolla sc → sch vesc → vesch
S'c s'c [stʃ] l'è istess ses'cent → ses'cent
s'g [sdʒ] l'è istess
T t [t] l'è istess
tt [t] tt → t gatt → gat [gat]
Ü ü [y] ü → u cumün → comun [ku'myn]
üü [y:] (participi passad, scrivud uu domà in di paes che gh'hann ricevud l'influenza pusse forta del dialet milanes) uu → ud veduu → vedud [ve'dy:]
V v [v] l'è istess
U u [u] in mez a la parola u → o
[w] in di ditongh e despoeu de q l'è istess
[u] in fin de parola despoeu de ö o de ì u → v u → noeuv

descrìu →desciver

Ù ù [u] ù → o cùrs → cors [kurs]
w [w] l'è istess wikisiunari → wikizzionari
[v] l'è istess wikisiunari → wikizzionari
x [ks] l'è istess
y [i]
[j]
l'è istess
Z z l'è istess
  1. per esempi ducaa → ducad; praaa → prad

2. Ona quai altra roba de sgiontà modifega

A. Sgionta er ai verb de la terza coniugazzion a l'infinid

Esempi:
In ortografia lodigiana: "mètt"
In Noeuva Ortografia Lombarda: "meter"

B. Sgionta "h" denanz a tute i vos del verb havé

C. Met denter "v" intravocalica infra "e" e "o" o infra "o" e "i", "o" e "e", "o" e "a", "a" e "o", quand che la gh'è in quaivun di alter dialet lombard ( la pusse part di volte l'è asse a vedè se l'istessa prola la gh'hà denter la v in la lengua italiana

Esempi:
in ortografia lodesana: goèrn
In Noeuva Ortografia Lombarda: govern (italian: governo)
in ortografia lodesana: nuèmber
In Noeuva Ortografia Lombarda: november (italian: novembre)
in ortografia lodesana: indùe
In Noeuva Ortografia Lombarda: indove (italian: dove)
in ortografia lodesana: laurà
In Noeuva Ortografia Lombarda: lavorà (italian: lavoro/lavorare)
in ortografia lodesana: bràu
In Noeuva Ortografia Lombarda: bravo (italian: bravo)


D. Sgionta "l" in fond ai nom che finissen con "oeu"

Esempi:
In ortografia lodesana: "fiö"
In Noeuva Ortografia Lombarda: "fioeul"

E. Lassa scrivud l'acent in di verb a l'infinid in forma riflessiva

Esempi:
In ortografia lodesana: "guardà" → forma riflessiva "guardàss"
In Noeuva Ortografia Lombarda: "guardà" → forma riflessiva "guardàss"

F. De solit in dialet lodesan i plural nom e di agetiv che al singolar finissen con "a" finissen con e, ma se in del tò dialet el fudess minga inscì sgiontegh 'na "e"

Esempi:
In ortografia lodesana: Singolar: "paròchia" → plural: "paròchi"
In Noeuva Ortografia Lombarda: Singolar: "parochia" → plural: "parochie" (varda anca Appendix:Plural di nom in lombard)

G. Ocio che gh'è de spostà la d in di preposizzion fade su con in

Esempi:
In ortografia lodesana: "in dal"
In Noeuva Ortografia Lombarda: "in dal"