Wikizzionari:Sondagg/Sondagg del 7 - 07 - 2023 - 19:33

Discussion averta

La discussion la restarà averta per 15 dì, in del cors di quai se crecarà un'acord. Se 'l restarà un quaivun contra se dervirà la votazzion. In la votazzion domà i utent con Wikizzionari:Dirit de voto i poden votà.

Argoment de la discussion: che italianismi i gh'hann de stà in sul wikizzionari e che italianismi i gh'hann de vessegh minga

In del sondagg: Wikizzionari:Sondagg/Sondagg_del_25_-_06_-_2023_-_19:21 l'è stad decidud la manera de scriv sgiò i italianismi recent in di pagine del wikizzionari. Però gh'hem di parolle cha a in di parolle di parolle italiane pussee che italianismi, e di alter che 'l par che sien portade denter di autor di dizzionari.--Gat lombard (ciciarade) 21:36, 7 Lui 2023 (CEST)[rispond]

Donca, gh’hem de comportàss comè in quii cas chì? Per mì di soluzzion possibile podarien vesser:

  1. Fem fœura una lista di dizzionari che a inn respetos assee de la lengua e a se tegnen a di stardard spezzifegh, e ol sgiontament di parolle che riven de di dizzionari fœura de quist chì che hem decidud insema je acetom pu.
  2. Fem nò una lista de dizzionari ‘aprovad’, ma i parolle tajane che ghe trœuvem denter je schivom. Quei che a inn sgiamò listade in sul wikizzionari je scancellom.
  3. Nò lista, ma i parolle tajane che a inn o in sui dizzionari dialetai o sgiamò in sul wikizzionari je lombardizom nunch, listem ol dizzionari medem ’me font de la parolla e magara fem su una pagina de jut compagn de, soo nò, Jut:Lombardizazzion. --Laurbereth ☛ ✉ ☚ 18:16, 7 Lui 2023 (CEST)[rispond]

El risultad del sondagg el gh'havarà efet in la pagina Wikizzionari:Italianismi

Discussion

El problema l'è minga facil de vesser risolt desgià che la soluzzion 3 l'è ona roba artificial, la soluzzion 2 la sariss giusta ma quai parolle a inn de vesser considerade italiane. Anca in lombard gh'inn di parolle che finissen in "o", treno per esempi l'è "treno", "tren" el sariss on iperlombardism, poeu gh'inn "bravo", "scemo"... La soluzzion pussee giusta la sariss la numer vun però al dì d'incoeu gh'hem sgiamò poch dizzionari, e gh'hem anca de minga acetai. L'è vera che in del Vallardi a gh'inn di error e l'è minga inscì polid. A 'sto ponto l'unica roba giusta l'è quella de votà. Donca mi pensi che ona vos che l'è considerada come parolla italiana se l'è dent in di dizzionari per vesser scancellada se gh'habia de votà la scancellazzion. Tella chì la procedura, varda Wikizzionari:Pagine_de_scancellà. se vota per la scancellazzion de la pagina de redirezzion e se leva la variant de la tabella. --Gat lombard (ciciarade) 21:49, 7 Lui 2023 (CEST)[rispond]

D’acordi, l’è nò una roba che la se resœulv a la svelta. I lombardizazzion je vedi onestament ’me un’azzion spontania, compagn de quand t’hee mai sentud/lensgiud X parolla ma, in del descorrer, te vegnaria de dìlla giusta istess domà perchè te ghe veet adree a la manera che te gh’hee de parlà. Per mì questa chì la podariss vesser una soluzzion per quei parolle pussee tecneghe/academegh o rezzente che a inn vegnude a fà part del viver de tucc i dì dei ultime sgenerazzion, ma che i gh’inn nò – almanch in su la carta – in lombard desgià la lengua d’espression prenzipal per quist chì l’è e l’è staita ol tajan. L’alternativa ai lombardizazzion la sariss importà propri la parolla tajana intrega, fenomen al qual mì son contrari per i reson che hoo sgiamò esprimud.
Per i cas superflov – quii che la sò importazzion l’è nò nezzessaria per una quistion de novità ma a inn stait metud in d’un dizzionari per vezz de l’autor – se podaria anca invodà per scancellàj. Magara ghe saria de fàgh una regola a posta, per fà pussee a la svelta in di cas indova l’è ciar a tucc che la parolla la gh’haiva minga drizz de vessegh in sul Wikizzionari. --Laurbereth ☛ ✉ ☚ 11:22, 8 Lui 2023 (CEST)[rispond]
@Laurbereth: Per i parolle tecneghe la lombardizzazion l'è de sicur l'unica strada, 'ste parolle chì despess se troeuven nanca in di dizzionari. PEri alter parolle second mi invecei l'è giusta votà.--Gat lombard (ciciarade) 11:26, 8 Lui 2023 (CEST)[rispond]
El va ben per mì. --Laurbereth ☛ ✉ ☚ 12:09, 8 Lui 2023 (CEST)[rispond]

@Laurbereth:@Glz19: Mi faria che:

  • i parolle tecniche i poden vesser lombardizzade (o ben scrivude in manera se sonà come parolle lombarde) per otegnì la parolla lombarda anca se gh'inn in nissun wikizzionari de la lengua lombarda. (per esempi. traslitterazione → trasliterazzion)
  • i parolle minga tecniche i poden minga vesser lombardizade e la soa lombardizazzion (per esempi trenotren) l'è minga permetuda condemanch che se treouven inscì in d'on dizzionari de la lengua lombarda. Diversament la lombardizazzion la gh'ha de vesser considerada on "iperlombardismo". Per i parolle minga tecniche l'è però permetuda la trasliterazzion, frequenta per el cas di parolle inglese, per esempi "compiuter", "hoby", "jogort".
  • i italianismi poden vesser metud denter in del wikizzionari domà se a inn denter in d'on dizzionari de la lengua lombarda anca recent de minzionà come riferiment. Se pò però per domandànn la scancellazion domà per votazzion con la procedura Wikizzionari:Pagine de scancellà domà se a inn di italianismi recent (vegnud denter dopo el 1900). Se inveci on italianismo l'era sgiamò vegnud denter in la lengua lombarda inanz del 1900 (o ben per esempi l'era dent in del dizzionari del Cherubini del 1843, se po domandànn la scancellazzion.--Gat lombard (ciciarade) 14:27, 8 Lui 2023 (CEST)[rispond]

I italianismi recent i gh'hann in ogni modo de vesser segnalad 'me che l'è stad decidud in del sondagg: Wikizzionari:Sondagg/Sondagg_del_25_-_06_-_2023_-_19:21--Gat lombard (ciciarade) 14:31, 8 Lui 2023 (CEST)[rispond]

L’opinion che hoo dait in l’olter sondasg l’è che a son d’acord con l’introduzzion di tajanesim storegh in di vos lombarde quand che a inn segnalad cont ol template che disevom per marcàj ’me parolle tajane (e per sò orisgen, e per sò strucciura e comportament). Me someja che ol Glz19 el gh’haiva l’istessa opinion, ma magara hoo capid mal mì.
Per quii de introduzzion rezzenta, mì sarassi per la scancellazzion di termen in quistion – o direta, o in su votazzion – se gh’è sgiamò la parolla lombarda neta che je prezzeda e che je pœuda rempiazzà, e per la lombardizazzion di parolle foreste de orisgen tecnico-academega/ligada ai cambiament de vita de l’ultem secol che un equivalent lombard documentad probabilment a ghe l’hann nò per ol moment. --Laurbereth ☛ ✉ ☚ 16:54, 8 Lui 2023 (CEST)[rispond]
Si anca el Glz19 l'era contra el tegnì i italianismi recent, almen quei di ultem 20 ann de sicur.
@Laurbereth: In quant ai italianismi storich mi je marcaria nò col templait perchè oramai a inn consolidad ma in ogni modo perchè el ven dificil capì se ona parolla l'è on italianismo storich a vardà domà i dizzionari vegg per esempi el Cherubini. Gh'havarissom de paragonà l'istessa parolla cont on dizzionari pussee vegg, gh'hemm minga di dizzionari pussee vegg. Me par de andà trop indree in del temp. L'unich paragon che podom fà l'è el Vallardi col Cherubini per marcà i italianismi che a inn vegnu foeura dopo el 1900 e se ne piasen nò se podarà votà per la scancellazzion. --Gat lombard (ciciarade) 18:09, 8 Lui 2023 (CEST)[rispond]
Ol mè volé marcàj cont ol template l’è perchè quei parolle chì – anca se a inn spantegade assee de tant temp – paren, se comporten e sonen ancamò ’me di parolle tajane – fann i plurai a una manera che in lombard l’è de consideràss un’anomalia e, despess, se tiren dree di son che in lombard esistarissen minga in teoria. Per quella reson chì, pensi che l’è giust marcà la sò italianità.
Per riessì a catàj fœura pensi che el sia anca fazzel, desgià che de solit la variant italiana la da subet in dei œugg, varda chinscì per esempi. --Laurbereth ☛ ✉ ☚ 19:15, 8 Lui 2023 (CEST)[rispond]
@Laurbereth: In del cas de zign che t'hee scriviud tì de là de vedess subit in di oeugg l'è anca on italianismo recent e minga storich per el se treouva domà in sul vallardi e minga in sul Cherubini. Per mì cigno, reato, paragrafo, ruminà a inn de marcà de sicur come italianismi recent.--Gat lombard (ciciarade) 19:21, 8 Lui 2023 (CEST)[rispond]
@Laurbereth, Gat lombard: conferme de vesser contrare ai italianism recent, i g'ha miga de vesser in sul Wikizionare. Per qell qe al varda i dizionare, i è miga insé poc (sovertut intra la fin del XIX e 'l prencepe del XX secol i è vegnids for dei vocabolare per tuts i dialets prencepai). De sigur per ol milanes a'm pœl dovrar ol Cherubin (disponibel in su la Red), e anc'pò ol dizionare del Ducad de Piaza Pontida (2005, disponibel in sul sit de l'associazion) l'è bon, vest qe i ha dovrads come font i dizionare plussee vegg e i ha marcad i parolle nœve con (*). Sont decorde a marcar i italianism storeg, vest qe, come jamò diit, despess i ge va miga adree ai regole de declinazion lombarde.
Per qell qe al varda i neolojism tecnig, g'è de dir qe de solet i è dei termen panromanz (compagn per tute i lengue romanze) e despess anca ingles. Donca per catar-le for al saress assee vardar un tradutor ind linia, e l'è una roba naturala lombardizai ind l'us. --Glz19 (ciciarade) 01:12, 9 Lui 2023 (CEST)[rispond]
@Glz19, Laurbereth:Gh'hem diverse sorte de italianismi.
  • italianismi storich minga lombardizad, a inn di italianismi che sonen come di parolle italiane che eren sgiamò dent in di dizzionari inanz del 1900 (esempi treno)
  • italianismi recent minga lombardizad, a inn di italianismi che sonen come di parolle italiane che i eren minga dent in di dizzionari inanz del 1900 (esempi cigno, reato)
  • italianismi recent lombardizad (ghe n'è on frach in dialet milanes). A inn di variant di parolle che sonen come di parolle lombarde e gh'hann el plural come di parolle lombarde, ma che in vegnude de l'italian inveci che del latin (per esempi politica l'è ona variant de politega ma la prima l'è vegnuda de l'italian e l'altra del latin)
  • italianismi storich lombardizad.
@Glz19: L'è vera che i dizzionari vegg gh'inn per tanti dialet ma 'l problema l'è quell de quajà i italianismi storich perchè gh'havarem de paragonà qui dizzionari là con quei di temp pussee indree per quest lassaria perder el discors de marcà i italianismi storich, anca perché l'è assee a scriv in l'etimologia che vegnen de la lengua italiana.
In quant ai termin tecnich sem tucc d'acord inveci. Fem la lombardizazzion. --Gat lombard (ciciarade) 09:01, 9 Lui 2023 (CEST)[rispond]

Discutém a vun a vun 'sti casi chì. --Gat lombard (ciciarade) 09:01, 9 Lui 2023 (CEST)[rispond]

Italianismi storich minga lombardizad

Se fém?

  D'acord, però podarissom sgiontà in quel caso chì el Modell:italianism storegh minga lombardizad. Comunque "molto" l'è assee spantegad anca in di pagine de la wikipedia. --Gat lombard (ciciarade) 15:36, 9 Lui 2023 (CEST)[rispond]
  Decorde (molto anc'pò mé l'ho mai sentid...) --Glz19 (ciciarade) 00:31, 17 Lui 2023 (CEST)[rispond]

Italianismi storich lombardizad

Se fém?

  • Mi je tegnaria senza marcai col tempeit "italianismo", l'è assee a scriv in l'etimologia che a inn vegnud de la lengua italiana col Modell:etimologia--Gat lombard (ciciarade) 09:01, 9 Lui 2023 (CEST)[rispond]
  • Se pœul tegnìj senza marcàj cont ol template se gh’è nò sgiamò un’oltra variant lombarda natural, sedenò istess de quell che hoo screit de desora. Se spieghi mej: se sem dree a parlà de una lombardizazzion nassuda per suplì la nezzissità de segnà un quajcoss o un concet che el gh’era nò in lombard alora el va ben; se l’è una forma tajanenta de una parolla lombarda che la gh’è sgiamò e nassuda ’me intereferenza de la lengua primaria, l’è mej metegh ol template per despartì i dò forme in termen de legitimità. --Laurbereth ☛ ✉ ☚ 11:16, 9 Lui 2023 (CEST)[rispond]
  D'acord cont el Laurbereth--Gat lombard (ciciarade) 12:45, 9 Lui 2023 (CEST)[rispond]
  Decorde --Glz19 (ciciarade) 00:26, 17 Lui 2023 (CEST)[rispond]

Italianismi recent lombardizad

Se fèm?

  • Mi je tegnaria cont el marcai col tempeit "italianismo" domà quand che gh'è ona version pussee veggia de la parolla che l'è minga on italianismo. --Gat lombard (ciciarade) 09:01, 9 Lui 2023 (CEST)[rispond]
  • Pu o manca coma hoo scrivud per quii storegh. Ghe sgiontaria la possibilità de votà per scancellà i forme lombardizade se queste chì inn staite lombardizade impropriament, e rempiazzàj cont una lombardizazzion pussee ‘ladina’ indova el serv. --Laurbereth ☛ ✉ ☚ 11:16, 9 Lui 2023 (CEST)[rispond]
D'acord cont el User:Laurbereth per votà, marcai col templeit "italianismo recent" e tegnii. De scancellà domà a votà se a inn dent d'on dizzionari ma a inn minga drovad debon. Mi tegnariss tut i italianismi lombardizad recent se a inn devera drovad in del parlà. Donca pensi che 'sti italianismi chì sien de vesser scancellad domà de rar --Gat lombard (ciciarade) 12:50, 9 Lui 2023 (CEST)[rispond]
  Decorde co'l @Laurbereth: --Glz19 (ciciarade) 00:34, 17 Lui 2023 (CEST)[rispond]

Italianismi recent minga lombardizad

Se fèm?

@Laurbereth: Podariss andà ben anca inscì però indove l'è che fem la votazzion per fai tornà a voltra? A fà di mecanismi a posta compagn de quei di scancellazzion gh'è trop de lavorà. magara podom fà on modell de scriv in la pagina che 'l mena al crot di linguista e votom lilinscì. --Gat lombard (ciciarade) 15:43, 9 Lui 2023 (CEST)[rispond]
Forsi se po' tirà in pee on mecanismo compagn de quell di scancellazzion --Gat lombard (ciciarade) 21:58, 14 Lui 2023 (CEST)[rispond]
@Laurbereth: In ogni modo gh'hem de discuter el dirit de voto per 'sta roba chì e 'l temp che la votazzion la resta averta. Le fèm istess de quell di scancellazzion. (► Wikizzionari:Dirit_de_voto, Wikizzionari:Pagine de scancellà)--Gat lombard (ciciarade) 22:07, 14 Lui 2023 (CEST)[rispond]
D’acord per votà a l’istessa manera di scancellazzion. Istess per quell che t’hee tirad in pee in del Sabion – el me par un bell mester. Per ol rest, seri dree a speccià i opinion del Glz19 inanz de scriver olter coment. --Laurbereth ☛ ✉ ☚ 10:14, 15 Lui 2023 (CEST)[rispond]
@Laurbereth, Gat lombard: Anc'pò mé sont decorde in sul cavar-i e, se prope necessare, votar per tegnir-i. Ol mecanism qe t'heet inxubid al me sœmea bon --Glz19 (ciciarade) 00:23, 17 Lui 2023 (CEST)[rispond]
PS. Italianismo è-l miga un italianism recent miga lombardizad? XD --Glz19 (ciciarade) 00:23, 17 Lui 2023 (CEST)[rispond]
Sì, ma forsi a saria mej descutì fœura el sufiss. --Laurbereth ☛ ✉ ☚ 12:06, 17 Lui 2023 (CEST)[rispond]

Termin tecnich de lombardizà

A l'è possibil la creazzion di termin tecnich a lombardizà a la manera che i hann fad i alter lengue romanze e anca l'ingles per otegn' quii termin là. --Gat lombard (ciciarade) 15:59, 9 Lui 2023 (CEST)[rispond]

Sondagg sarrad --Gat lombard (ciciarade) 21:35, 22 Lui 2023 (CEST)

El risultad del sondagg el gh'ha havud efet in 'ste pagine chì: