Apendice:Verb servil in lombard

Lombard Questa pagina del Wikizzionari chì l'è scrivuda in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Te podet trovà 'sti contegnud chì anca in → ingles, italian

Verb servil modifega

I verb servil vegnen miss inanz a un alter verb a l'infinid senza preposizzion per modificann el significad:
(l'esprim on'azzion che l'è assegnada a on quaivun d'alter)

Esempi:
A gh'hoo de sbiancà la cà

fàss ("fà" in forma riflessiva - l'esprim on'azzion che l'è assegnada a on quaivun d'alter e che la se trasmet in su soget o on quaicoss che 'l parten al soget)

Esempi:
A gh'hoo de ss sbiancà la cà

volé (l'esprim volontà / mancanza de volontà)

Esempi:
Mi voeuri minga lavorà

podé (l'esprim possibilità / impossibilità)

Esempi:
De scriver

savé (l'esprim capacità / mancanza de capacità = "vesser bon/bona de")

Esempi:
De scriver

dové (l'esprim dover / ...)*
*italianism inscambi de havegh de

Esempi:
De scriver

desiderà (l'esprim desideri / ...)

Esempi:
De scriver

preferì (l'esprim preferenza / ...)

Esempi:
De scriver

lassà (l'esprim permess / ...)

Esempi:
Làssom andà via

Verb seguid de preposizzion con fonzion servil modifega

A gh'è di verb che fann el mestee di verb servil seguid de proposizzion

Con preposizzion "a" modifega

andà a (l'esprim moto al loeugh indove la se svolg l'azzion)

Esempi:
Voo a fà la spesa al supermercad

vegnì a (l'esprim moto al loeugh indove la se svolg l'azzion)

Esempi:
De scriver

comenzà a / tacà a (l'esprim inizzi)

Esempi:
Jer hoo comenzad a lavorà

seguità a (l'esprim continuazzion)

Esempi:
De scriver

metes a (l'esprim inizzi d'ona azzion senza volé marcà la soa durada in del cors del temp)

Esempi:
De scriver

metes adree a (l'esprim inizzi d'ona azzion cont el marcà la soa durada e/o l'impegn in del cors del temp)

Esempi:
De scriver

provà a (l'esprim tentativ)

Esempi:
De scriver

stentà a (l'esprim fadiga o dificoltà)

Esempi:
De scriver

tornà a (l'esprim che l'azzion la ven fada 'anmò 'na volta)

Esempi:
Tornà a

proveder a (l'esprim el rivà al fin vorsud)

Esempi:
proveder a

riessì a (l'esprim el rivà al fin vorsud)

Esempi:
riessì a

tirà a (l'esprim tendenza /aspirazzion)

Esempi:
tirà a el ben per i alter

trà a (l'esprim inclinazzion)

Esempi:
trà a pensà mal

e via inscì...

Con preposizzion "de" modifega

finì de (l'esprim fin, conclusion)

Esempi:
Ier hoo finid a lavorà

havégh de (l'esprim obligh, necessità )

Esempi:
A gh'hoo de fà i mester

desmeter de (l'esprim fin, conclusion)

Esempi:
De scriver

lassà stà de (l'esprim el desmeter de fà ona quaicoss de proposit - locuzzion verbal)

Esempi:
Lassa stà de cuntà su di balle

piantàlla lì de (l'esprim desmeter de fà ona quaicoss de proposit - locuzzion verbal)

Esempi:
De scriver

refudàss de (l'esprim refud)

Esempi:
De scriver

tentà de (l'esprim tentativ)

Esempi:
De scriver

sparmì de (l'esprim on'azzion che se po evità de fà)

Esempi:
Te podet sparmì de andà

e via inscì...

Con locuzzion preposizzionai modifega

fà a men de (l'esprim astension, privazzion)

Esempi:
De scriver

andà adree a (l'esprim continazzion)

Esempi:
De scriver

Riferiment

  • Circolo Filologico Milanese (2018). dizionario Milanese. Antonio Vallardi, pag. XXV, XXVI. ISBN 978-88-6987-846-6.
    + altre riferiment che te podareet trovà in dì vos del wikizzionari relative ai verb medem.

Pagine correlade modifega